S’ESCAPA LA LLIGA EN L’ÚLTIM PARTIT

CE Mercantil 3-5 Can Rull

Marc 12’, 34’, 39’

Al Pre Benjamí A del CE Mercantil se li ha escapat la lliga en l’últim partit de lliga, disputat al Municipal Arrahona – Merinals aquest dissabte al migdia; el rival, el Can Rull, tercer classificat de la lliga, ha aconseguit la victòria per tres gols a cinc, i amb aquests tres punts han superat als blaugranes, que han quedat tercers per darrera d’ells i del campió, el Sabadell Nord. Ha estat un gran partit, on tots dos equips ho han donat tot, amb un intensitat que semblava un encontre d’alevins, però l’encert de cara a gol, ha fet que els visitants sortissin guanyadors. Tot i la derrota, la temporada ha estat molt bona; s’han disputat trenta partits, s’han aconseguit vint-i-sis victòries, un empat i tres derrotes. Ha estat l’equip màxim golejadors, amb cent cinquanta-dos gols, i el menys golejat, vint-i-set. També s’ha aconseguit la millor ratxa de victòries consecutives, catorze, i a casa, s’han guanyat catorze dels quinze partits jugats. És a dir, uns números espectaculars.

El Ce Mercantil ha iniciat el partit amb el Iker a la porteria, el Cesc i el Cristian de defenses, el Hugo al mig, a les bandes l’Andres i el Guillermo, i com a davanter el Marc; a la banqueta estaven el Ruben, el Roger i el Víctor, que avui tornava a jugar després d’una llarga lesió.

El partit ha començat malament, ja que en el primer minut i després d’una sacada de banda, el capità del Can Rull, ha engaltat un xut llunyà, que el Iker, tot i la seva estirada, no ha pogut aturar. El gol semblava que no afectava, ja que els següents minuts, els blaugranes s’han bolcat a la porteria rival. L’Andres, amb un llançament de corner al pal, el Guillermo, amb un xut des de la banda, i el Hugo, en una passada del Guillermo, han tingut clares ocasions de gol. El Marc, aprofitant una bona sacada de banda del Cristian, s’ha plantat davant del porter, no ha fallat i ha empatat el partit. Però quan passaven dos minuts del temps reglamentari del primer quart i en una falta inexistent, el Can Rull, amb un llançament espectacular, s’ha tornat a avançar en el marcador. Aquest gol si que ha afectat, ja que en els següents minuts, no s’ha jugat bé, i no s’han creat ocasions de gol. Els minuts han anat passant, i després d’unes tímides arribades dels rivals ben aturades per el Iker, els locals han tornat a tenir tres clares ocasions de gol; la primera del Roger, que sol davant del porter ha enviat la pilota al travesser, la segona del Ruben, que després d’una passada del Cristian ha rematat a fora, i l’última del Víctor, que en el seu intent de xut, ha fallat, i la pilota ha marxat a fora. Així s’ha arribat al descans.

El nostres han sortit molt forts en la segona part, però el Can Rull, en el segon minut, i en un gol amb clar fora de joc, ha fet el un a tres; a partir d’aquí s’ha començat anar contra corrent, però tot i això s’ha tornat a veure clares ocasions de gol, però avui no era el dia, i ni el Marc, el Ruben, el Víctor, han pogut finalitzar amb gol les seves ocasions. En canvi, els rivals, i en una jugada embrollada dins de l’àrea, han fet el quart gol. L’equip s’ha vingut a baix, però el Marc, en una jugada aïllada, ha retallat distàncies hi ha dona esperances a l’equip. Aquestes han durat poc, ja que amb l’equip bolcat a l’atac, els rivals han fet el cinquè gol. El mateix Marc, a falta d’un minut pel final, ha maquillat el resultat fent el tercer gol de l’equip.

Estic molt orgullós dels meus jugadors, han confiat amb mi, ho han donat tot en cada entrenament i en cada partit, i el més important, han evolucionat d’una manera espectacular durant tota la temporada. No els hi puc retreure res i només donar-li les gràcies per aquesta temporada, on sense dubtes, ha estat la millor dels meus setze anys com a entrenador. Podria dir moltes més coses positives d’elles, però només els hi vull demanar disculpes per no haver sabut fer-los campions. Quan avui, ha finalitzat el partit, i alguns d’ells han trencar a plorar, me sentit culpable de la seva tristesa. Ho sento nois.

També donar les gràcies al meu cos tècnic, l’Albert i el Joaquim, que sempre han estat allà ajudant a l’equip; a la nostre físio preferida, la Laia, que s’estima als nens tant o més que jo. I per acabar a tots els pares, pel seu suport, els seus ànims, els seus consells,i sobretot, per creure amb mi i deixar que l’any que ve pugui seguir amb aquest equip.

Som més que un equip!

A continuació us deixo el vídeo que els hi vaig fer als jugadors per preparar i motivar-los de cara aquest partit.

http://www.youtube.com/watch?v=req-XxGpIto&feature=youtu.be