Les entrevistes als entrenadors.

Nom i cognoms: Genís Sans Cabanach

Edat: 29

Anys entrenant a futbol: 13

Clubs: IES Escola Industrial, Jaume Viladoms, CE Sabadell i CE Mercantil

Aficions: Jugar, entrenar i veure futbol, llegir i viatjar

1. Perquè et vas decidir entrenar equips de futbol?

Al no poder jugar en una categoria important, vaig decidir entrenar a un equip a l’escola que estudiava. Em va agradar i fins ara no ho he deixat.

2. Que és el que més t’agrada d’entrenar equips de futbol?

La confiança i l’estima que et tenen alguns jugadors/es i sobretot veure l’alegria de l’equip després d’una victòria.

3. I el que menys?

Tenir que deixar algun jugador/a sense jugar.

4. Creus que es tracta igual el futbol masculí que el femení? Perquè?

No, perquè el masculí està més ben vist i més valorat per tothom. Serà difícil canviar aquesta tendència.

5. Que canviaries del futbol femení?

Les categories, que fossin igual que les del masculí , per així evitar la diferència d’edat que hi ha actualment.

6. Mires partits de futbol per la televisió? De quin equip?

Si, sobretot del Barça, però de tant en tant de qualsevol altre equip.

7. Quin és el teu jugador preferit? I jugadora?

Samuel Eto’o. Miriam Macias (Juvenil Mercantil)

8. Que n’opines de les teves jugadores?

Que són les millors del món.

9. Quina opinió tens del teu club?

El millor club de Sabadell i el segon millor de Catalunya.

10. Fes una valoració de la temporada fins aquest moment.

Quan vaig agafar l’equip no estaven gaire bé, però el canvi les va motivar i van començar a entrenar molt fort. Els primers partits no van sortir gaire bé, però poc a poc anaven millorant i al final s’han aconseguit moltes victòries, fins al punt d’arribar a l’última jornada del Torneig Complementari amb opcions de guanyar-lo. Per mi ha estat una gran temporada i un orgull entrenar aquest grup de jugadores.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Nom i cognoms: Jordi Mosquer Amador

Edat: 36

Anys entrenant a futbol: 10

Clubs: P. At. Madrid Agüita, P. Los Merengues, CE Sabadell, Pau Casals i CE Mercantil

Aficions: Futbol, bitlles i algun més

1. Perquè et vas decidir entrenar equips de futbol?

Perquè és l’esport que més m’agrada, i tard o d’hora tens que deixar de jugar i la millor manera de seguir disfrutant i d’ensenyar el que a tu et van ensenyar és aquesta.

2. Que és el que més t’agrada d’entrenar equips de futbol?

La il·lusió amb el que un nen/a viu cada minut de l’entrenament i del partit; aquesta il·lusió et fa sentir bé, i per suposat veure com creixen fent esport.

3. I el que menys?

L’actitud d’algunes persones que s’equivoquen al pensar que un partit de futbol es una batalla campal.

4. Creus que es tracta igual el futbol masculí que el femení? Perquè?

No, però crec que no es culpa de ningú. Potser hi ha un numero inferior de jugadores que de jugadors, per tant es tenen que fer categories aleví-infantil, cadet-juvenil i considero que tot això a qui perjudica és a les jugadores.

5. Que canviaries del futbol femení?

Canviaria el que he comentat anteriorment, crear categories d’aleví i d’infantil per separat. Però per això hi hauria d’haver més jugadores.

6. Mires partits de futbol per la televisió? De quin equip?

Miro tots els que puc i em dona igual qui jugui.

7. Quin és el teu jugador preferit? I jugadora?

El Xavi, per la intel·ligència i el saber estar, que fa jugar als altres vint-i-un jugadors. L’Ariadna Martin Santamaria

8. Que n’opines de les teves jugadores?

No és pot opinar res que no sigui positiu, estic molt content pel seu treball i comportament d’aquesta temporada.

9. Quina opinió tens del teu club?

És un club serio i que fa les coses bé; des de fa molt temps el millor club de Sabadell.

10. Fes una valoració de la temporada fins aquest moment.

La temporada, per les noies, va començar amb la mala notícia de l’ascens a la primera divisió, el canvi del cos tècnic al principi de la mateixa. I tot i això, les noies han fet una temporada impressionant que em fa pensar en altres objectius per la pròxima temporada. Per totes elles moltes felicitats per aquest any.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Nom i cognoms: Tamara Martín Beret

Edat: 16

Anys entrenant a futbol: De entrenadora 4 anys. Jugant 9 anys.

Clubs: Entrenadora Escola Barberà Andalucia (1 any) i CE. Mercantil (3 anys). Jugant: Andalucia, Escola Barberà Andalucia, Sabadell, Mercantil.

Aficions: Futbol i ser voluntària en activitats relacionades amb l’esport

1. Perquè et vas decidir entrenar equips de futbol?

Hem vaig decidir a entrenar equips de futbol perquè m’agradava la idea de veure el futbol des de una altre perspectiva i a més perquè volia ensenyar allò que havia aprés durant tants anys.

2. Que és el que més t’agrada d’entrenar equips de futbol?

Veure com comencen a aprendre el que els hi he ensenyat i sobretot quan ho posen en pràctica. També quan amb un somriure o alguna cosa et demostren que estan agraïts.

3. I el que menys?

Els pares quan comencen a dir el que hem de fer, o entrenadors que pel fet de ser una noia et tracten diferent.

4. Creus que es tracta igual el futbol masculí que el femení? Perquè?

Ni molt menys ! El futbol femení està en el nostre país i en molts més molt discriminat, tot i que ara es comença a desenvolupar una mica més. Per molta gent el futbol femení es com la part falsa del futbol, per ells ni es futbol ni es femení, no es paren a pensar en que hi ha nenes que els hi agrada el futbol com a qualsevol nen li pot agradar. A més en els equips costa molt decidir-se a fer un equip femení, i molts grans clubs encara no tenen un equip de noies. Una altre gran diferència es que una noia no pot viure a Espanya del futbol, ni tan sols a la màxima categoria, res semblant a la primera divisió masculina on podem trobar el fitxatge més car del món.

5. Que canviaries del futbol femení?

Canviaria la forma de pensar de la gent, el intentar que a la televisió donessin més partits que intentessin atraure a més nenes i que servis també per veure-ho més normal.
Canviaria el que he comentat anteriorment, crear categories d’aleví i d’infantil per separat. Però per això hi hauria d’haver més jugadores.

6. Mires partits de futbol per la televisió? De quin equip?

Si miro bastants partits a la televisió però intento sobretot anar als camps que tinc a prop de casa per veure partits en directe tot i no ser equips molt coneguts, no cal anar-se’n molt lluny per veure futbol. M’agrada molt veure els partits del meu equip el FC. Barcelona, però de vegades miro també la lliga italiana o l’anglesa.

7. Quin és el teu jugador preferit? I jugadora?

No tinc un jugador preferit determinat però m’agraden molt Puyol, De Gea, Cesc Fàbregas, Piqué, Iniesta, Xavi, Andrés Guardado, Pedrito i també com no el que crec que a nivell futbolístic es el actual millor jugador del món Lionel Messi. Són tots jugadors que per sobre de tot tenen els peus al terra no es creuen millor ni pitjor, i sobretot ho donen tot quan surten al camp per el seu equip. De jugadores no en tinc tampoc cap preferida però m’agrada molt com juga Adriana Martín i la Marta Torrejón totes dues del Espanyol. A més d’aquestes dues m’agraden molt com juguen l’AnnaCris una ex companya i la Brenda que juga a l’espanyol B i que ha estat rival meva en varis partits.

8. Que n’opines de les teves jugadores?

Les meves jugadores tenen cadascuna una característica que fa que l’equip pugui tirar endavant. A més totes juntes fan una gran pinya i això es ho més important.

9. Quina opinió tens del teu club?

Es un gran club a nivell masculí reconegut a tota Catalunya ara falta que també sigui reconegut per el futbol femení.

10. Fes una valoració de la temporada fins aquest moment.

La temporada amb l’Aleví - Infantil femení en el temps que jo he estat ha estat bona, vam aconseguir sortir d’ on estaven estancats i a partir d’aquest moment vam ser un equip a batre. Les jugadores han aconseguit salvar la categoria que era l’objectiu i a més han acceptat tot el que se’ls a dit. A estat una temporada excel·lent i tornaria a repetir sens dubte. Jo especialment era l’entrenadora de la Vane, la portera, i he pogut veure com dia a dia anava assolint tot el que jo li ensenyava el millor que podia i com en molts partits ha estat decisiva.

Temporada 2009/2010

La temporada dos mil nou, dos mil deu, va començar al setembre; el club, em va donar l’Infantil “C” i els Barrufets, aquests últims per quarta temporada consecutiva i que unes setmanes abans ja he resumit la temporada, on s’ha aconseguit el “doblet”, Lliga i Copa. La pre temporada, per l’Infantil “C”, va començar molt bé, guanyat tots els partits i jugant força bé, però a falta de poques setmanes pel començament de la lliga, la coordinació del club va decidir que cinc jugadors importants del c pugessin al b, amb lo qual, l’equip va quedar coix. Els primers partits de lliga van començar malament i tot i el joc força acceptable, els resultats no arribaven, fins que el mes de desembre es va decidir que el canvi d’entrenador seria el millor per l’equip. Acte seguit, em vaig reunir amb el Raul, el coordinador del femení, i em va oferir fer-me càrrec de l’Infantil – Aleví femení, que a part dels mals resultats obtinguts fins al desembre, es va sumar l’accident de la Sílvia, entrenadora fins aquest moment. No m’ho vaig pensar i vaig acceptar, ja que era un repte important, salvar l’equip i n’estava convençut de que amb la meva experiència al futbol femení més al futbol set podria aconseguir l’objectiu marcat. El vestuari em va rebre molt bé i ens vam posar a treballar. Els primers resultats van ser dolents, però poc a poc l’equip anava agafant confiança i les victòries no van tardar en arribar. La segona volta va ser excepcional, ja que l’equip va sumar vint-i-dos punts i va aconseguir grans resultats, com la victòria contra el Badalona o l’empat a la ciutat esportiva del RCD Espanyol. L’objectiu es va complir i l’equip va quedar en una gran sisena posició. Passada la Setmana Santa va començar el torneig complementari i es va donar la cara, ja que fins l’últim partit i van haver opcions de guanyar-lo. Aquest dissabte hem jugat l’últim amistós i ara toca descansar i sobretot, començar a preparar la pròxima temporada. L’equip tindrà les baixes de la Maria i la Gemma, que pugen al cadet, i de la Carmina, que segurament fitxarà pel FC Barcelona. De moment s’han produït dues incorporacions, totes dues en defensa, la Sandra i la Marta. Ara falta acabar de tancar la plantilla amb una davantera que garanteixi els gols.

En resum, podríem dir que ha estat una gran temporada, ja que l’equip ha confiat amb mi i gràcies al seu esforç s’ha aconseguit l’objectiu marcat al mes de setembre. M’agradaria donar les gràcies als pares, pel suport i la insistència en que em fes càrrec de l’equip, al Mercantil, per confiar amb mi per salvar l’equip, al Jordi i la Tamara per ajudar-me en tot el que han pogut, però sobretot a les jugadores, que unes més que altres, m’han tingut molta estima i m’han fet disfrutar molt d’aquest esport que tan m’agrada. Moltes gràcies noies.

Els Barrufets campions del torneig Interfutbol de Martorelles

Aquest diumenge, els Barrufets anaven fins a Martorelles per disputar el torneig Interfutbol. La convocatòria era a un quart de nou del matí al Municipal de Gràcia, perquè el primer partit era a dos quarts de deu. Els nostres estaven enquadrats al grup B, juntament amb la UD Torreta i el CF Pallejà; al grup A hi havia el CF Martorelles, CF Les Franqueses i CD La Llagosta. Els dos primers de cada grup es classificaven per la final, els segons pel tercer i quart lloc i els últims per el cinquè i sisè lloc.

El primer partit, els blaugranes van ser molt superiors al seu rival, el CF La Torreta, al que van golejar per un contundent cero a vuit. Els gols van ser d’Aaron, amb tres, de l’Anthony, amb dos, i del Marc Filella, el Marc Asensio i l’Adrià amb un gol cadascun. Els nens van jugar força bé i la golejada hagués pogut estar més ample, però la direcció del torneig va decidir escurçar-lo cinc minuts. El segon partit d’aquest grup enfrontava al CF Pallejà i al CF La Torreta, amb el resultat de tres a cero favorable al CD Pallejà. Amb aquest resultat, l’últim partit del grup decidiria quin dels dos guanyadors jugaria la final. Aquest partit, Mercantil contra Pallejà, va ser molt igualat, tot i que les ocasions de gol les van posar els Mercantilistes, van ser els rivals, que amb el seu únic xut entre els tres pals es van avançar al marcador. Però poc desprès i aprofitant un refús d’un corner, l’Alex empatava el partit amb un fort xut des de fora l’àrea. El partit va finalitzar així, i la diferència de gols classificava als Barrufets per la final. A l’altre grup, el Martorelles va ser el clar dominador i va guanyar els dos partits, el primer per sis a un i el segon per tres a un. Per tant ja hi havia final, l’equip local, el CF Martorelles s’enfrontaria al CE Mercantil.

Abans de la final hi va haver un concurs d’habilitat, en el qual i participava un jugador de cada equip i on s’havia de sortejar unes piques i marcar tres gols, un des de mig camp i dos més en unes porteries petites; el nostre jugador, el Marc Filella, va ser l’escolli’t per participar-hi. Va ser el guanyador, ja que va sumar més punts amb menys temps que tots els seus rivals. Felicitats Marc.

A les dues començava la final, el públic local era majoritari, però els del Mercantil van animar tota l’estona i això va ajudar molt als Barrufets, ja que el cansa’ns-hi es començava a notar. Tots dos equips van donar-ho tot, però els blaugranes van portar el pes del partit, creant nombroses ocasions de gol, però sense la sort necessària per obrir el marcador. Com en l’últim partit, el rival es va avançar en el marcador per culpa d’una errada defensiva, però cinc minuts més tard i en una gran jugada individual per la banda esquerra, el Marc Filella va creuar la pilota i la va enviar al fons de la xarxa, empatant el partit. Els últims minuts van ser molt tensos i tots dos equips haguessin pogut guanyar, però el marcador no es va moure més, el que significava que el torneig es decidiria des de el punt de penal. Els locals van llençar primer i el Sergi el va parar. El segon llançament va ser de l’Adrià i va acabar amb gol. El tercer penal va significar el gol del Martorelles però en el quart, el Marc Filella, amb un potent xut, tornava avançar als nostres. El cinquè penal va ser el definitiu, ja que el jugador local va enviar la pilota fora i els Barrufets van córrer a fer una pinya i celebrar aquest torneig.

El més important és la satisfacció dels nens amb la seva medalla i la seva copa, però sobretot que han demostrat, amb la temporada que han fet, que el futur del nostre club està en bones mans.

Els jugadors que han participat el torneig han estat: Sergi, Omar, Aaron, Adrià, Xavi, Alex, Anthony, Aleix, Marc Asensio, Marc Filella i Marçal. Juntament amb els entrenadors Genís i Sergi, els ajudants Òscar i Pol i la fotògrafa de l’equip, la Carla Asensio.

Moltes felicitats Barrufets.

Contundent derrota contra el Campió de Segona divisió.

Bé, per començar el nostre primer entrenador no hi era per motius justificats ja que tenia que estar al Municipal de Gràcia per la jornada de portes obertes i la Tamara tampoc perquè estava amb els Txinorris, estàvem totes amb el Mosquera. Titulars van sortir Vane a la porteria, Laia, Elena, Paula a la defensa, com a mig la Marta i com a jugadores mes avançades la Yaiza i l'Ariadna. Vam començar bastant fortes, a mesura que anava passant el temps anàvem baixant la força, vam tenir una ocasió de corner, però la portera la va aturar. Vam fer una falta prop de l’àrea i la van xutar, però amb la gran portera que tenim no van entrar gaires. Un minut més tard van tenir un corner les nostres rivals, la contraria la va tirar rasa i la Marta sense voler va introduir la pilota dins la xarxa. Vam tenir més oportunitats però ninguna entre els tres pals i al contraatac d’una jugada de les nostres el San Boi la va agafar i la noia no va perdonar, es va girar i va xutar, ja anàvem dos a cero. Cinc minuts més tard una jugadora del San Boi es va regatejar a tres jugadores del nostre equip i aquesta tampoc va perdonar. Vam jugar i vam xutar però ninguna va anar a dins; vam tenir una molt clara, però la defensa del San Boi la va refusar. El nostre gol no va arribar fins al minut trenta-un quan vam tirar un corner i la Laia o va intentar, però la defensa la va refusar i aquell refús va caure als peus de la Sandra i aquí va arribar el nostre gol que va fer la Sandra, en el seu primer partit i el seu primer gol!!. El San Boi, quan va sacar va anar a per totes cap a la porteria i justament una jugadora del San Boi es va quedar sola a dalt quan la va refusar una defensa del seu equip cap a dalt i sola tan sols va tenir que batre a la Vane. I ja esta, i així va acabar la primera part.
Al minut dotze els dos equips estàvem molt fluixos tant defensant com atacant i xutàvem i xutàvem. Casi marca un altre la Sandra però no, fins al minut vint el San Boi no va marcar, va ser una jugada col·lectiva i va acabar en gol, nosaltres era com si no estiguéssim en el camp. Un altre gol del San Boi al minut trenta un i així vam acabar el partit.
Bé m'han dit que felicites a la Vane per les parades que es va fer i també s'ha de saber perdre no? Va, que la setmana que bé contra el Igualada i el Vilanova un triangular que organitza aquest últim.

Gràcies a l'Elena per aquesta crònica que m'ha fet.