FINAL D’UNA GRAN TEMPORADA – BENJAMÍ C I BENJAMÍ D

El Benjamí C i el Benjamí D del CE Mercantil, ha donada per acabada la temporada, disputant el Torneig benèfic organitzat pel nostre club. Tots dos han fet un bon torneig, on s’ha obtingut una sisena i una segona posició. Els jugadors ho han donat tot per acabar aquest any d ela millor manera, a part de gaudir d’un altre dia amb l’equip, aquesta vegada, amb tots dos equips junts; el fet més destacat és que quan un equip jugava l’altre animava, i això demostra l’amistat que han fet tots els jugadors de tots dos equips. Això, encara ha fet, que per mi, la temporada sigui molt millor, sense dubte, la millor de la meva curta vida, setze temporades, com a entrenador.

El Benjamí C estava enquadrat al grup B, juntament amb el Polinyà, el Castellar i el Mollet. El primer partit els ha enfrontat al Polinyà, al qual han derrotat per tres gols a un; el segon, al Castellar, on s’ha perdut per tres gols a un, i l’últim contra el Mollet, el qual s’ha perdut per dos gols a tres. Amb això l’equip quedava tercer de grup i passava a jugar la fase de consolació, per quedar entre el cinquè i el vuitè lloc. La semi final els ha enfrontat al Vilassar, al qual s’ha derrotat per dos gols a un. La final, contra el Polinyà, ha estat un partit molt emocionant, amb alternances al marcador, i després del quatre a quatre final, s’ha decidit a la tanda de penals, on el Polinyà s’ha emportat la victòria per set gols a sis.

El Benjamí D estava enquadrat al grup A, juntament amb el Vilassar, el Gimnàstic de Manresa i la Torreta. El primer partit ha estat contra el Vilassar, al qual se’l ha guanyat per un gol a zero. El segon enfrontament era contra el Gimnàstic de Manresa, on s’ha empatat a un, i el tercer partit s’ha jugat contra la Torreta, amb victòria blaugrana per tres gols a un. Això els feia primers de grup i passar a jugar la fase final. La semi final els ha enfrontat contra el Castellar, en un partit molt disputat, el qual s’ha l’ha guanyat per dos gols a tres i s’han classificat per la final. Aquí, el rival ha estat el Mollet, físicament superior, ja que els nostres jugadors no podien més, i tot i intentar-ho no s’ha pogut i s’ha caigut per tres a zero.

Trobaré a faltar a tots aquests jugadors que m’han fet disfrutar molt del futbol, amb grans partits, grans gols i grans celebracions; especial il·lusió quan algun d’ells, per sort han estat molts, han vingut a celebrar gols amb mi; això ho recordaré sempre. Gràcies nois. També donar les gràcies a tots els ajudants que he tingut, que sempre han estat allà, ajudant-me i recolzant als jugadors. Gràcies Albert, Adri, Dani, Ivet, i Toni.

Aprofito la última crònica de la temporada per acomiadar-me d’aquest club, el CE Mercantil, entitat que he defensat durant nou temporades, i que sempre portaré al cor; però per causes que ara no vull comentar, no val la pena, he decidit fer un canvi d’aires; no marxo gaire lluny, però sempre estaré aquí. A partir d’ara, un seguidor més, especialment dels equips on vagin aquests jugadors.

Fins aviat.

GRAN MIC DEL BENJAMÍ D

El Benjamí D del CE Mercantil ha passat tot el cap de setmana en terres andorranes, per participar en el MIC Andorra, un dels torneigs més prestigiosos de Catalunya i de tot l’estat Espanyol. Els joves jugadors blaugranes, a part de la competició, on han demostrat perquè són campions de lliga, han gaudit d’un cap de setmana amb els companys de l’equip, el cos tècnic i els pares, que aquests, també han passat un gran cap de setmana. L’expedició va arribar el divendres a la nit, per sopar i anar a descansar a les habitacions, ja que l’endemà a les vuit tenien esmorzar, per tot seguit anar al camp d’Ordino, on es disputava la competició, per començar a jugar. El primer partit els va enfrontar a una selecció de jugadors del Maresme, un gran equip amb molt bon futbol, però els blaugranes, amb joc i intensitat van poder sumar un punt molt important. Es va començar perdent, però es va poder capgirar el marcador gràcies a un gol de Màrius i un altre, aquest espectacular, del Izan. A la segona part el Aqua Hotel Soccer va aconseguir l’empat definitiu. El segon partit era el més complicat, l’Espanyol; tot i dolent inici, gol en contra als cinc segons, l’equip va aguantar i plantar cara fins al descans, però en la segona part, durant cinc fatídics minuts, l’equip va encaixar quatres gols; tot i això es va tenir la recompensa, ja que una excel·lent jugada col·lectiva, amb passada final del Izan i remat de Màrius, van aconseguir el gol de l’honor. Després d’aquest partit, l’equip es va desplaçar a l’hotel per dinar i gaudir de la piscina, per a les cinc de la tarda tornar al camp i jugar el tercer i definitiu partit del dia; el rival, el Figueres, l’equip més fluix del grup. Els blaugranes, molt centrats i amb un Màrius inspirat de cara a gol, va fer els sis de l’equip, es va imposar amb facilitat, i així classificar-se per quarts de final. Després d’aquest partit es va tornar a l’hotel, per sopar i veure la final de la Champions League, on es va notar la rivalitat entre culers i madridistes, amb crits de Barça, Barça i Juve, Juve. El Barça es va imposar i tots els culers van celebrar la victòria i van rebre les felicitacions dels aficionats al Madrid;: després de l’emocionant final, l’equip va anar a descansar. Els quarts eren un triangular, amb el Sabadell i el València CF; el primer partit va enfrontar aquests dos equips, amb victòria “Che” per un gol a zero. El segon partit era el derbi, Sabadell  vs Mercantil; els blaugranes, tot i jugar una categoria per sota durant la lliga, va ser molt superior al seu rival, i el resultat, un a zero, es va quedar curt. El gol el va fer el Izan després d’un refús del porter a xut del Màrius, és a dir, una copia del gol de la nit anterior del Luis Suárez. El gol es va celebrar per tot l’ho alt, especialment els pares, que van embogir amb la victòria contra l’etern rival. Per passar a quarts calia superar al València, i tot i el gran partit, els valencians, amb el resultat de dos gols a un, es van classificar per a semi finals; els “Che” es van avançar en el primer minut de joc, però en el quatre, el Gerard, en jugada d’estratègia  de corner executada pel Màrius i amb un extraordinari remat de cap va empatar. El partit va seguir molt igualat fins al final, on tots dos equips haguessin pogut guanyar, però van ser els taronges, que en una ràpida acció van fer el segon gol i van guanyar el partit. Ens vam quedar a un pas de les emis, però les sensacions de l’equip en tot el torneig han estat excel·lents; però per sobre de tot vull destacar el bon ambient entre jugadors, pares i tècnics que hi ha hagut, i sobretot la cara de felicitat de tots els jugadors quan abandonaven a l’hotel per tornar a casa, un clar símptoma del que han gaudit durant tot el cap de setmana. La pròxima setmana l’equip jugarà el seu últim partit, hi ho farà a casa en el torneig solidari; seran cinc partit de vint minuts on segurament em costarà molt, ja que acomiadar-me d’aquest equip no serà fàcil, ja que ha estat, de llarg, la millor de les setze temporades que porto com a entrenador. Els trobaré a faltar però espero que el futbol, d’aquí no gaire temps, en torni a ajuntar.