GRAN MIC DEL BENJAMÍ D

El Benjamí D del CE Mercantil ha passat tot el cap de setmana en terres andorranes, per participar en el MIC Andorra, un dels torneigs més prestigiosos de Catalunya i de tot l’estat Espanyol. Els joves jugadors blaugranes, a part de la competició, on han demostrat perquè són campions de lliga, han gaudit d’un cap de setmana amb els companys de l’equip, el cos tècnic i els pares, que aquests, també han passat un gran cap de setmana. L’expedició va arribar el divendres a la nit, per sopar i anar a descansar a les habitacions, ja que l’endemà a les vuit tenien esmorzar, per tot seguit anar al camp d’Ordino, on es disputava la competició, per començar a jugar. El primer partit els va enfrontar a una selecció de jugadors del Maresme, un gran equip amb molt bon futbol, però els blaugranes, amb joc i intensitat van poder sumar un punt molt important. Es va començar perdent, però es va poder capgirar el marcador gràcies a un gol de Màrius i un altre, aquest espectacular, del Izan. A la segona part el Aqua Hotel Soccer va aconseguir l’empat definitiu. El segon partit era el més complicat, l’Espanyol; tot i dolent inici, gol en contra als cinc segons, l’equip va aguantar i plantar cara fins al descans, però en la segona part, durant cinc fatídics minuts, l’equip va encaixar quatres gols; tot i això es va tenir la recompensa, ja que una excel·lent jugada col·lectiva, amb passada final del Izan i remat de Màrius, van aconseguir el gol de l’honor. Després d’aquest partit, l’equip es va desplaçar a l’hotel per dinar i gaudir de la piscina, per a les cinc de la tarda tornar al camp i jugar el tercer i definitiu partit del dia; el rival, el Figueres, l’equip més fluix del grup. Els blaugranes, molt centrats i amb un Màrius inspirat de cara a gol, va fer els sis de l’equip, es va imposar amb facilitat, i així classificar-se per quarts de final. Després d’aquest partit es va tornar a l’hotel, per sopar i veure la final de la Champions League, on es va notar la rivalitat entre culers i madridistes, amb crits de Barça, Barça i Juve, Juve. El Barça es va imposar i tots els culers van celebrar la victòria i van rebre les felicitacions dels aficionats al Madrid;: després de l’emocionant final, l’equip va anar a descansar. Els quarts eren un triangular, amb el Sabadell i el València CF; el primer partit va enfrontar aquests dos equips, amb victòria “Che” per un gol a zero. El segon partit era el derbi, Sabadell  vs Mercantil; els blaugranes, tot i jugar una categoria per sota durant la lliga, va ser molt superior al seu rival, i el resultat, un a zero, es va quedar curt. El gol el va fer el Izan després d’un refús del porter a xut del Màrius, és a dir, una copia del gol de la nit anterior del Luis Suárez. El gol es va celebrar per tot l’ho alt, especialment els pares, que van embogir amb la victòria contra l’etern rival. Per passar a quarts calia superar al València, i tot i el gran partit, els valencians, amb el resultat de dos gols a un, es van classificar per a semi finals; els “Che” es van avançar en el primer minut de joc, però en el quatre, el Gerard, en jugada d’estratègia  de corner executada pel Màrius i amb un extraordinari remat de cap va empatar. El partit va seguir molt igualat fins al final, on tots dos equips haguessin pogut guanyar, però van ser els taronges, que en una ràpida acció van fer el segon gol i van guanyar el partit. Ens vam quedar a un pas de les emis, però les sensacions de l’equip en tot el torneig han estat excel·lents; però per sobre de tot vull destacar el bon ambient entre jugadors, pares i tècnics que hi ha hagut, i sobretot la cara de felicitat de tots els jugadors quan abandonaven a l’hotel per tornar a casa, un clar símptoma del que han gaudit durant tot el cap de setmana. La pròxima setmana l’equip jugarà el seu últim partit, hi ho farà a casa en el torneig solidari; seran cinc partit de vint minuts on segurament em costarà molt, ja que acomiadar-me d’aquest equip no serà fàcil, ja que ha estat, de llarg, la millor de les setze temporades que porto com a entrenador. Els trobaré a faltar però espero que el futbol, d’aquí no gaire temps, en torni a ajuntar.