CE Mercantil 3-5 Can Rull
Marc 12’,
34’, 39’
Al Pre Benjamí A del CE Mercantil se li ha
escapat la lliga en l’últim partit de lliga, disputat al Municipal Arrahona –
Merinals aquest dissabte al migdia; el rival, el Can Rull, tercer classificat
de la lliga, ha aconseguit la victòria per tres gols a cinc, i amb aquests tres
punts han superat als blaugranes, que han quedat tercers per darrera d’ells i
del campió, el Sabadell Nord. Ha estat un gran partit, on tots dos equips ho
han donat tot, amb un intensitat que semblava un encontre d’alevins, però
l’encert de cara a gol, ha fet que els visitants sortissin guanyadors. Tot i la
derrota, la temporada ha estat molt bona; s’han disputat trenta partits, s’han
aconseguit vint-i-sis victòries, un empat i tres derrotes. Ha estat l’equip
màxim golejadors, amb cent cinquanta-dos gols, i el menys golejat, vint-i-set.
També s’ha aconseguit la millor ratxa de victòries consecutives, catorze, i a
casa, s’han guanyat catorze dels quinze partits jugats. És a dir, uns números
espectaculars.
El Ce Mercantil ha iniciat el partit amb el Iker
a la porteria, el Cesc i el Cristian de defenses, el Hugo al mig, a les bandes
l’Andres i el Guillermo, i com a davanter el Marc; a la banqueta estaven el Ruben,
el Roger i el Víctor, que avui tornava a jugar després d’una llarga lesió.
El partit ha començat malament, ja que en el
primer minut i després d’una sacada de banda, el capità del Can Rull, ha
engaltat un xut llunyà, que el Iker, tot i la seva estirada, no ha pogut
aturar. El gol semblava que no afectava, ja que els següents minuts, els
blaugranes s’han bolcat a la porteria rival. L’Andres, amb un llançament de
corner al pal, el Guillermo, amb un xut des de la banda, i el Hugo, en una
passada del Guillermo, han tingut clares ocasions de gol. El Marc, aprofitant
una bona sacada de banda del Cristian, s’ha plantat davant del porter, no ha
fallat i ha empatat el partit. Però quan passaven dos minuts del temps
reglamentari del primer quart i en una falta inexistent, el Can Rull, amb un
llançament espectacular, s’ha tornat a avançar en el marcador. Aquest gol si
que ha afectat, ja que en els següents minuts, no s’ha jugat bé, i no s’han
creat ocasions de gol. Els minuts han anat passant, i després d’unes tímides
arribades dels rivals ben aturades per el Iker, els locals han tornat a tenir
tres clares ocasions de gol; la primera del Roger, que sol davant del porter ha
enviat la pilota al travesser, la segona del Ruben, que després d’una passada
del Cristian ha rematat a fora, i l’última del Víctor, que en el seu intent de
xut, ha fallat, i la pilota ha marxat a fora. Així s’ha arribat al descans.
El nostres han sortit molt forts en la segona
part, però el Can Rull, en el segon minut, i en un gol amb clar fora de joc, ha
fet el un a tres; a partir d’aquí s’ha començat anar contra corrent, però tot i
això s’ha tornat a veure clares ocasions de gol, però avui no era el dia, i ni
el Marc, el Ruben, el Víctor, han pogut finalitzar amb gol les seves ocasions.
En canvi, els rivals, i en una jugada embrollada dins de l’àrea, han fet el
quart gol. L’equip s’ha vingut a baix, però el Marc, en una jugada aïllada, ha retallat
distàncies hi ha dona esperances a l’equip. Aquestes han durat poc, ja que amb
l’equip bolcat a l’atac, els rivals han fet el cinquè gol. El mateix Marc, a
falta d’un minut pel final, ha maquillat el resultat fent el tercer gol de
l’equip.
Estic molt orgullós dels meus jugadors, han
confiat amb mi, ho han donat tot en cada entrenament i en cada partit, i el més
important, han evolucionat d’una manera espectacular durant tota la temporada.
No els hi puc retreure res i només donar-li les gràcies per aquesta temporada,
on sense dubtes, ha estat la millor dels meus setze anys com a entrenador.
Podria dir moltes més coses positives d’elles, però només els hi vull demanar
disculpes per no haver sabut fer-los campions. Quan avui, ha finalitzat el
partit, i alguns d’ells han trencar a plorar, me sentit culpable de la seva
tristesa. Ho sento nois.
També donar les gràcies al meu cos tècnic,
l’Albert i el Joaquim, que sempre han estat allà ajudant a l’equip; a la nostre
físio preferida, la Laia,
que s’estima als nens tant o més que jo. I per acabar a tots els pares, pel seu
suport, els seus ànims, els seus consells,i sobretot, per creure amb mi i
deixar que l’any que ve pugui seguir amb aquest equip.
Som més que un equip!
A continuació us deixo el vídeo que els hi vaig
fer als jugadors per preparar i motivar-los de cara aquest partit.
.JPG)
